El conec molt be, i confesso que en comptades ocasions se m’ha plantejat aquest problema. El factor sorpresa pràcticament no existeix a la meva pintura. .

Crec que si. Crec que l’equilibri a la meva obra consisteix en eliminar tots els elements superflus, inclús acabo per col•locar la firma al dors ja que considero que és un element estrany a la composició.

A causa de la diferència del procediment i dels materials. A l’aquarel•la, per exemple, el blanc ja me’l dóna paper i a la tela, en canvi, l’he de pintar.

Sí, per això utilitzo les línees corbes, doncs m’he adonat que ajuden a produir l’efecte de moviment.

Considero que l’enriqueix. Tota pintura és un llenguatge i em proposo expressar el màxim de coses amb el mínim d’elements.

Por suposat. És un procés de reflexió que segueix un programa minuciós de treball i que no admet la improvisació

La idea global de l’obra és sempre fixa, però durant la realització es van produint lleugeres variacions.

Prefereixo profunditzar al màxim partint d’un mínim d’elements, i d’aquí que limiti voluntàriament el número de colors que utilitzo.

El blanc, el negre i el gris, juntament amb alguns tocs de blau, des de fa un temps també utilitzo el vermell i alguns tocs de groc.

No. En realitat els mesclo amb el negre i amb el blanc, el que permet obtenir matisacions dins d’aquesta gama.

¿Quina missió assignes al color?

Em serveix per accentuar aquelles parts de la tela que, en funció de l’ordre general dels elements, considero més importants.

¿Quina missió assignes a la llum?

La utilitzo per donar profunditat i contrast als diferents plans.

¿Per què t’interessa tant la línea?

Per a mi la línea és como les notes del pentagrama per al músic; és l’element sobre el qual treballo.

¿Utilitzes simplement la recta i la corba com elements que ordenen?

Sí, però cada un d’ells compleixen una missió diferent. La recta em serveix per donar estabilitat i la corba moviment.

¿Mai t’ha interessat anar més enllà de les dues dimensiones?

Intento crear la il•lusió d’una tercera dimensió mitjançant l’ús de la llum i la intensitat dels colors.

A la teva obra és patent un interès
en plasmar l'espai.

Sí. És com una projecció necessària de la cerca d’una altra dimensió, perquè la pintura en el fons sempre és una ficció que tracta de traduir les dues dimensions en tres, el que suposa la cerca de l’espai.

¿Per què un espai arquitectònic?

Jo associo la idea de l’espai a l’arquitectura, perquè ha estat creat per l’home, en canvi el de la naturalesa és un espai que ve donat .

¿No tems obsessionar-te amb la idea pictòrica que t’has imposat ?

En el meu cas l’obsessió és inevitable. Necessito concentrar-me absolutament per així poder profunditzar al màxim i extraure el major partit possible dels pocs elements amb els que treballo.

¿No has sentit mai la necessitat de deixar de profunditzar en la línea que segueixes i assajar un altre camí?

No, per la senzilla raó que vaig descobrint coses noves, i això m’interessa molt més que provar noves experiències.

Prefereixes, por suposat, una obra
ben feta que una bona idea .

¿Quines paternitats o influències reconeixes?

Jo no pintaria d’aquesta manera si abans no haguessin existit Klee, Mondrian, Kandinski, etc.

¿Quina línea vanguardista t' interesa més?

En principi estic obert a tota classe d'experiencies.

¿És inexcusable la llibertat per crear?

Imprescindible. Sense llibertat no hi ha possibilitat de creació vàlida. La llibertat està a la base de tota obra i qualsevol obstacle o la menor restricció que pugui trobar al seu pas no fan més que entorpir la creació i el sentit de l’obra.

Em refereixo a totes, perquè la llibertat no pot tenir límits. L’artista ha de poder treballar sense el menor condicionant, que sovint no només procedeix del terreny polític, si no, per exemple, de les pressions exercides per les galeries, els marchants, la crítica, el públic.

És clar, jo he trobat la meva escriptura, però a partir d’aquí hi ha un ampli camí que pot recórrer en moltes i jo vull tenir la llibertat d’emprendre tots els camins que cregui necessaris.